Després de la classe d'avui, i de tractar les diverses teories relacionades amb la psicoanàlisi de Sigmund Freud (1856-1939), m'agradaria començar el blog destacant les etapes del desenvolupament psicosexual; ja que no n'havia sentit mai a parlar i m'ha cridat molt l'atenció. Així, he buscat més informació sobre aquest tema i he resumit l'explicació d'avui per tal d'entendre-ho millor.
Freud va ser molt criticat al defensar que la sexualitat està present en totes les edats de la nostra vida, entenent-la com la recerca del plaer. Va descriure 5 etapes per les quals passem totes les persones: l'Oral, l'Anal, la Fàlica, la Latent i la Genital. Per entendre millor el desenvolupament humà, cal prestar especial atenció a les tres primeres:
-La fase Oral (de 0 a 2 anys): en que la boca és la principal font de plaer, ja que ens alimentem instintivament del pit de la mare. Si duem a terme aquesta fase correctament, el nen desenvolupa una personalitat optimista, del contrari, es produeix una fixació oral que al cap dels anys es manifestarà amb hàbits com fumar, mossegar-se les ungles... i la personalitat sol tendir al pesimisme o a l'agressivitat.
-La fase Anal (de 2 a 3 anys): en aquest cas el plaer prové de l'anus, perquè en aquesta edat és quan el nen és capaç de controlar l'evacuació intestinal, anar al servei sol. Si el nen supera la fase adequadament, guanya una gran independència; però del contrari, també pot quedar fixat. Per exemple, si l'obligues a fer-ho quan no en té ganes i fa una retenció anal, de gran tendirà a ser una persona egoista. O si et preocupes massa en que ho faci amb regularitat, es convertirà en una persona obsessionada amb la puntualitat, o que sempre faci tard. Per tant, el comportament dels pares en aquests casos influenciaran clarament el desenvolupament del nen.
-La fase Fàl·lica (de 3 a 6 anys): és l'etapa en que els nens i les nenes se'n adonen de les seves diferències, principalment de les genitals. A partir d'aquí el desenvolupament és diferent entre sexes; Freud ho explica a partir de la mitologia grega amb elcomplexe d'Èdip pels nens i d'Electra per a las nenas. Sobretot es centra en el d'Èdip, on explica que el nen passa inconscientment per diverses subetapes: primer es sent clarament atret per la seva mare, després veu la relació amorosa que hi ha entre el pare i la mare, tot seguit es fica gelós del seu pare perquè el nen desitja a la mare, llavors el nen li agafa por al pare, ja que si descobreix els seus sentiments el veurà com a un rival i no vol ser castrat (la seva major preocupació).
Freud explica que és un cas molt comú, que tots ens hi hem trobat. Després d'aquestes fases, segons Freud, el nen s'identifica amb el pare, ja que així li agradarà tant a la mare com en el pare, i aquest no el castigarà. El cas de les nenes no està tant ben explicat, però passen per un procés similar i s'acaben identificant amb la figura materna.
Com ja he dit, aquesta teoria de Freud em resulta molt interessant. Pots o no estar-hi d'acord, però té molt de sentit, ja que desde ben petits cerquem plaers, i depenent de si els satisfàs o no, la teva personalitat ha de variar clarament. No sé si, per exemple, l'obligació dels teus pares amb l'evacuació intestinal (fer caca) en un moment inadequat, per tant, retenir-ho, provoca que aquest nen es converteixi en una persona codiciosa i egoista. Però el que està clar és que la nostra conducta té molt a veure amb aquests primers anys de vida, amb l'influència i experiència que rebem dels pares.
Jordi Servià.
