Els factors de suïcidi

A l'última classe de l'Ernest vam tocar un tema molt complex i sorprenent, l'esquizofrènia. El video 1% esquizofrenia em va despertar l'interés en saber més sobre aquesta malaltia, i he investigat força al igual que molts companys que han penjat informació molt interessant sobre aquesta. Per això no m'agradaria repetir aquesta informació, sinó que he decidit tocar un altre tema preocupant que va relacionat amb la malaltia: el suïcidi.

Entenem com a suïcidi l'acte de donar-se mort a un mateix de manera voluntària; i es valora mitjançant una sèrie de factors de risc. Seria un error creure que es poden calcular matemàticament aquests factors, per tal de saber el moment en que una persona es suïcidarà, mai ho podrem saber amb certesa absoluta. Els principals factors de risc relacionats amb el suïcidi són:

- L’esquizofrènia: es caracteritza pels següents símptomes: deliris, al·lucinacions, llenguatge desorganitzat, conducta catatònica... a causa d’aquests símptomes, un 15% dels pacients es suïciden, tot i que més del 50% ho intentaran almenys una vegada. El mateix passa en el trastorn esquizoafectiu.

- Trastorn depressiu major: es caracteritza per la presència d’un o més episodis depressius mancats d’una causa orgànica. Almenys els afecta 5 dels següents símptomes: estat d’ànim irritable, pèrdua d’interès per les activitats quotidianes, canvis de pes corporal, insomni o hipersòmnia, fatiga o pèrdua d’energia, sentiment d’inutilitat o de culpa, disminució de la capacitat per pensar o concentrar-te, indecisió, i per últim, pensament de mort i suïcidi. Aquest trastorn afecta del 5% al 12% d'homes, i del 10% al 25% de dones; i el risc de suïcidi en aquests casos es troba entre el 10% i el 15% dels pacients.

- Trastorns bipolars: es caracteritzen per la presència d’episodis maníacs o mixtes que es solen alternar amb episodis depressius majors. El risc de mort per suïcidi en aquests casos és del 15%, i afecta d’igual manera a homes i dones.

- Trastorns d’ansietat: els més relacionats amb el suïcidi són el trastorn de estrès posttraumàtic, el de pànic, i l’obsessiu compulsiu. Sense que cap d’ells arribi a un risc tan alt com els trastorns psicòtics o els d’estat d’ànim.

- Trastorns relacionats amb substàncies: l’ús de substàncies psicoactives incrementa el risc de suïcidi a través de varis mecanismes, desvia el seny i la realitat. I produeixen canvis d’humor, ansietat, percepció, etc. També s’hi inclou l’alcohol, que s’associa amb freqüència amb símptomes depressius.

- Trastorns adaptatius: consisteixen en respostes emocionals o de la conducta de magnitud exagerada en relació amb la que actua. Es pot manifestar mitjançant tristesa, ansietat, alteracions de comportament... I el desencadenant sol estar relacionat amb problemes de parella, família, treball, estudis, econòmics, etc.

- Factors epidemiològics: Hi trobem el sexe, on el suïcidi és 3 vegades més present en homes que en dones. Però per contra, els intents de suïcidi són 3 vegades més freqüents en dones que en homes. L’edat també s’ha de tenir en compte, ja que en general es donen més casos de suïcidi en persones adultes o ancianes que no pas entre els joves. Segons l’estat civil, tenen major risc els vidus, seguits per divorciats, solters i casats sense fills. Per tant, més que estar solter, el perill es troba al viure i sentir-te sol. També es relaciona amb l’estat ocupacional, ja que és més present quan els subjectes es troben sense feina i sofreixen una crisi econòmica. Llavors es té en compte el lloc de residència, perquè el suïcidi es troba més en zones urbanes que a les rurals; o si tens dificultat d’obtenir assistència o serveis de salut. I per últim, m’agradaria mencionar la religió, perquè les persones que tenen fe en un ésser superior creuen que la seva vida pot millorar i no tenen por a la mort, i utilitzen mecanismes com la catarsis, o les religions monoteistes practicades a l’occident condemnen al suïcidi.

Així, aquests són els principals factors que et poden conduïr al suïcidi, però tot hi així, si no t'hi trobes personalment, costa entendre com una persona es pot treure la vida. M'agradaria seguir aprofundint en el tema i arribar a entendre què et passa pel cap abans de fer una bestiesa així? ja que com a "psicòlegs en formació" hem d'arribar a comprendre-ho per tal d'ajudar als pacients algun dia.

Jordi Servià.