Què hi podem fer?

Després del cruel documental que ens han passat avui a la classe de Fonaments de Psicologia, em sento impotent, com amb un gran buit dins meu. El problema que ens han mostrat és l'avandonament de milions de nenes xineses i la situació en que es troben als orfenats; el cual ja coneixia, però com diuen: una imatge val més que mil paraules, i avui n'hem vist més d'una, i de molt dures. El que n'hem de treure relacionat amb el tema de classe és que, hi ha necessitats bàsiques que hem de satisfer per desenvolupar-nos satisfactòriament, com el contacte maternal, la comunicació, l'alimentació... (piràmide de necessitats), però m'agradaria anar més enllà i poder entendre les desigualtats que hi ha al món.

Buscant informació sobre el tema he trobat un article molt interessant: "La cuestión de las niñas xinas" del diari El País, escrit per la Dolors Folch l'any 1996 que m'agradaria resumir:

Cal tenir clares les dades del problema, la primera es troba en el gènere, ja que el 90% d'infants que van a parar als orfenats són nenes. Els pocs nens que hi trobem o estan discapacitats, o pateixen malalties greus. La conseqüència més severa és el desequilibri entre la població masculina i la femenina, formada per uns 1.200 milions d'habitants: en que l'actual proporció és de 113 nens per 100 nenes (sent la normal 105 per 100), per tant, actualment es troben a faltar a Xina entre 700.000 i 800.000 nenes que seríen les necessàries per garantitzar el correcte desenvolupament demogràfic del país. Aquest problema és degut a l'infanticidi i a la política discriminatòria de la Xina.

També cal entendre la preferència xina per els nens. A part de que la societat i mentalitat tradicional hi és molt present, el naixament d'un baró és molt celebrat perquè garanteix la continuïtat de la família. Les nenes no són considerades exactament filles, sinó parentes; i aquest problema és present sobretot a la xina rural, on les nenes tenen la funció de cuidar els anciants.

En tercer lloc, cal recordar la gran incidència que té la política demogràfica sobre la societat. La proporció de nenes als orfanats ha augmentat dràsticament (encara que el govern xinès mantingui la xifra en secret desde el 1988, degut a la sensibilització internacional sobre el tema) en relació directa a l'aplicació de la política de control del creixement demogràfic. És cert que últimament s'ha passat de la política de l'únic fill, a poder tenir-ne dos.

En quart lloc, remarcar que el sufriment de les nenes és només un reflex del sofriment de les dones a l'Àsia en general, ja que sobre elles cauen els costos i els riscos de la política demogràfica. Perquè tenir l'úter controlat contínuament per l'estat és una pressió tant personal com per la família important, mentre els homes no pateixen i controlen la societat. És molt possible que si el parlament xinès fos controlat per dones, mantindrien la política demogràfica, però intentarien distribuïr els costos d'una altra manera.

En cinquè i últim lloc, destacar que el problema de les nenes als orfenats xinesos s'ha de considerar dins del problema que planteja l'actual política de control demogràfic. Les imatges que hem vist avui són terribles, però l'autora ens planteja que també ho són les d'ancians d'alguns geriàtrics d'Espanya. Amb això, enllaça que el problema de les nenes xineses no es podrà solucionar fins que els anciants de la Xina rural no tinguin garantitzat un pla de pensions similar a la jubilació que difruten els seus compatriotes obrers o funcionaris. Fins que no sigui així, seguiran necessitant l'ajuda d'aquestes nenes orfes.

Aquesta és una altra perspectiva del problema, només sabem que serà molt difícil de resoldre, no és un tema que es pugui solucionar d'un dia per l'altre, però tinc l'esperança que entre tots farem un món més just.

Jordi Servià.