La intel·ligència emocional

És necessari desmitificar el paper preponderant que ha arribat a tenir avui dia la intel·ligència, ja que, si no va acompanyada d'altres factors de la personalitat, no donarà cap fruit. El conjunt d'aquests factors és el que s'ha anomenat intel·ligència emocional.

No és estrany que, cada vegada més, les empreses que busquen una persona per ocupar un lloc de treball requereixin una sèrie d'habilitats personals que res tenen a veure amb el concepte d'intel·ligència al qual fins ara es donava tanta importància. Entre tots els candidats amb la mateixa formació i capacitat tècnica per gestionar la feina, el factor que inclinarà la balança cap a l'un o l'altre serà aquest conjunt d'habilitats socials, personals i de control de l'estrès que s'ha anomenat intel·ligència emocional i que representa una part essencial de la nostra personalitat. Els principals factors de la IE són:

- Un bon motor i la màxima eficàcia: aquests factors fan que la persona utilitzi el seu potencial cultural i intel·lectual amb prou enginy com per aconseguir-ne la màxima efectivitat. Tal i com deia el psicòleg Carles M. Espinalt: "Allò que valora un ésser humà no està en el que sap, sinó en què diu i fa amb el que sap". Per exemple si un professor és tot un expert sobre un tema, i té uns amplis coneixements, no li servirà de res i els alumnes consideraran les seves classes avurrides si no els saps expressar i compartir amb claretat.

- Saber comunicar i fer-se entendre: en la manera de parlar de cadascú podem veure si hi predomina, per exemple, la retòrica, en que no hi ha intenció d'arribar a l'interlocutor, sinó que es parla per demostrar la pròpia cultura o per escoltar-se a si mateix. Per tenir una bona intel·ligència emocional, no t'has d'exhibir i demostrar la quantitat i qualitat dels teus coneixaments, sinó que has de saber compartir-los amb els demés.

- Posar-se a la pell dels altres: Tal i com hem estudiat a les pràctiques, l'empatia és una habilitat imprescindible per a un psicòleg, i necessària per tenir una bona intel·ligència emocional. Està provat que les persones que perceben ràpidament les actituds i els canvis psíquics de la gent que els envolta saben manar a temps i amb bona agudesa, saben trobar un estímul apropiat per a cada persona o per a cada grup de gent amb el qual han de posar-se en contacte.

- Tenir iniciativa: Un altre factor important és tenir iniciativa, és a dir, avançar-se més enllà del ritme de la vida quotidiana, perquè no hi ha res que ens dugui a convertir-nos en persones rutinàries que el deixar-se dominar pel complex que "no podem trobar idees noves".

- Adaptar-se a les circumstàncies: la humanitat no hauria pogut sobreviure a les dificultats de l'entorn si no hagués estat pel gran esforç d'adaptació al medi que l'envoltava, desenvolupant objectes i respostes útils. Així, les persones rígides i amb poca flexibilitat per comprendre que no es pot actuar de la mateixa manera en les diverses situacions de la vida demostren tenir incomoditats psíquiques que les immobilitzen en el seu progrés. En canvi, la persona amb bones aptituds d'adaptació està predisposada a conviure amb harmonia, a cedir una mica del seu terreny per evitar conflictes. Em de tenir clar que no sempre tenim raó, em de saber adaptar-nos a les circumstàncies, a la vida.

Hi ha altres capacitats podríem incloure dins dels factors d'intel·ligència emocional. Com la confiança en un mateix, la visió optimista de la realitat, l'autocontrol dels propis impulsos, una bona canalització de l'estrès, la capacitat per aprendre dels propis errors i per rectificar-los, una constant automotivació, la capacitat per consolidar i liderar equips, etc. Aquestes habilitats es poden aprendre i estimular, sobretot en l'edat escolar; en aquest sentit, s'han realitzat estudis que han demostrat una clara diferència d'actituds després de l'aprenentatge. Per tant, és molt important mostrar atenció respecte tots aquests punts per tal de millorar i ser més eficients dia a dia.

l'Alzheimer

Consisteix essencialment en la mort de determinades neurones de l'escorça cerebral, concretament del lòbul parietal i temporal, de manera gradual i progressiva al llarg de deu anys, que per mitjana dura aquesta malaltia. Aquestes neurones i xarxes nuronals que es van destruïnt són les encarregades de: recordar fets en el temps i en l'espai, les habilitats rutinàrias, percebre el quan i l'on et trobes, l'ús de vocabulari, la capacitat de manipular objectes i coses, reconèixer les percepcions, l'estat d'ànim i la noció d'un mateix.

Jo, per desgràcia, visc aquesta enfermetat des d'aprop perquè la meva àvia de 95 anys la pateix. Sé que a aquestes edats és molt complicat trobar-te bé i no patir cap malaltia, però sens dubte, una de les més frustrants i tristes és l'alzheimer. Senzillament perquè de la meva àvia només en queda el cos des de fa uns 10 anys aproximadament; a poc a poc ha anat perdent els seus records, el seu amor envers a mi i a la família i la seva personalitat.

És una enfermetat que sempre m'ha preocupat molt, ja que el pitjor que et pot passar és veure com progressivament vas oblidant totes les teves vivències, sense voler-ho, vas allunyan-te d'allò que més estimes. Per aquests motius, sempre hi he mostrar interès i he volgut aprofundir més llegint diversos articles relacionats amb el tema. Un resum de les dades més destacable que he trobat i la resposta de les preguntes que em feia, per a aquells que us interessi tant com a mi, és la següent:

L'Alzheimer és avui en dia més present que fa uns anys, per la senzilla raó que es dóna sobretot en les persones majors de 65 anys. A Espanya, actualment hi ha entre 640.000 i 768.000 persones que la pateixen, dades que contínuament es van incrementant. També cal destacar que es tracta d'una malaltia heterogènia i que es classifica en diversos grups per tal de ser estudiada: depenent de la edat en que apareixen els primers síntomes (abans o després dels 65 anys) i si existeixen o no antececents familiars en el pare, mare o germans.

També està comprovat que l'Alzheimer és més present en les dones que en els homes, amb la proporció de 1,6:1, hi ha diverses explicacions qu ho aclaren com que, amb la menopàusea, les dones perden el paper protector que els estrògens tenen sobre les neurones; o que les dones tenen una esperança de vida més alta que els homes; una persona amb síndrome de Down encara estan més exposades a patir-la. Tot i no ser hereditària, apareix més en les famílies on un membre a sofert qualsevol tipus de demència que en les que no han viscut aquestes circunstàncies. Està agafant importància la relació entre l'Alzheimer i els factors de risc cardiovascular (hipertensió arterial, diabetis, colesterol alt, obesitat, tabac, etc.).

Encara no s'ha descobert cap cura per l'Alzheimer, únicament podem relentir el procés, però no podem aturar-lo del tot. És un camp molt complicat, i tinc la esperança que algun dia es pugui aconseguir. La pregunta que em faig és: Hi ha alguna cosa pitjor que, tot hi estar viu, saber que no podré viure els canvis del meu entorn, com el creixement dels meus nets?

Per obtenir més, has de fer menys

Interessat pels temes tractats a la última classe, m'he mogut per aprofundir sobre els estats de consciència, i concretament sobre les fases de son.

Lo normale és tardar menys de 20 minuts a comensar-te a adormir, a partir d'aquest moment es suprimeix la nostra consciència, i durant uns minuts estem "entre dos aigues" ni totalment dormits, ni completament desperts.

Llavors, progressivament anem entrant en fases de son més profundes. Primerament apareix la fase II, caracteritzada per ser un son tan lleuger que el mínim soroll ens despertarà. Si no és interrumpuda entrem a la fase III i IV, anomenades son profund o lent, ja que l'activitat elèctrica del cervell (recollida per un electroencefalograma) ens mostra, en aquestes fases, ones amples i lentes. Aquest son està caracteritzat per una inmovilitat quasi total, per l'escassa activitat ocular i per la disminució de la nostra freqüència cardíaca i respiració pausada.

Al cap de 90 minuts apareix un son diferent, on relaxats muscularment, ens dormim completament i on l'activitat cortical és molt intensa, semblant a la de l'estat de vigília. Aquesta fase és descoberta l'any 1959 per Michel Jouvet i la denominà com a "sueño paradójico" actualment coneguda com a fase REM. On el pols i la respiració és tan rapid com quan estem desperts, però més irregular i apareix el vertader despertar cerebral: el somni. Al cap d'uns 20 minuts de l'inici de la fase REM, un breu moviment corporal ens indica la fi del primer cicle de son. En una nit de 8 hores, hi solen haver-hi 4 o 5 cicles de son, ja que dura uns 110 minuts cada cicle.

La qualitat del son varia al llarg de la nit, per exemple les fases III i IV només s'observen en els dos primers cicles, i també varia en funció de la durada i la qualitat del despertar. Sabem que, encara que dormim bé, ens despertem al passar de la fase REM a una nova fase més lleugera, i si aquest microdespertar dura menys de 3 minuts, no en tindrem cap record. En una nit de 8 hores, haurem d0rmit 4 hores en son lent lleuger (fases I i II), 2 hores en son lent profund (fases III i IV) i 2 hores en fase REM.

La veritat és que passen un munt de fenòmens mentre dormim, i la majoria de la gent (jo inclòs) els desconeixem. Li hem de donar molta importància al son, ja que per desenvolupar-nos correctament, retenir, aprendre... necessitem estar descansats durant el dia.